Ray Charles, cantant i pianista de soul, R&B i jazz, negre i cec desde petit. Si voleu llegiu aquest bloc, mentrestant podeu posar al you tube les següents cançons per anar-vos ambientat: I got a woman, A song for you, Mess around, Hit the road jack, What'd I Say, Georgia on my mind, Shake A Tail Feather (amb Blues Brothers)... Quines cançons més genials!! Ray Charles va néixer a Georiga (Estats Units per variar), és un tio molt peculiar, amb una personalitat pròpia i una forma de tocar i cantar única. Ray Charles va ser autodidacta tot i que va anar a una escola de música i va rebre classes mitjançant el codi Braille.
Ray Charles va construïr un estil únic que barrejava estils com gospel, blues i R&B, tot i que era conegut com "el geni del soul" (the genius of soul). Ray va rebre fins a 12 premis Grammy. Músics com Diana Krall, Quincy Jones, Norah Jones, Blues Brothers, Jerry Lee Lewis, Fats Domino han tingut el plaer de poder tocar amb Ray Charles.
Ray Charles sempre ha defensat els drets humans, una vegada, quan anava a fer un concert a Geòrgia en un club on no deixaven entrar gent de raça negra, a l'últim moment va cancel·lar el concert.
Als anys 60 hi va haver un gran boom de Ray Charles, on durant mesos i mesos va estar al cap davant de les llistes d'éxits i de vendes, però a finals dels 60 el van detenir per possesió de drogues (cavall). Això va fer retirar-lo dels escenaris, tot i que gràcies a una ràpida recuperació va tornar en el món de la fama amb el tema "Let's Go Get Stoned" de 1966 ("Anem a Colocar-nos").
Al you tube es pot trobar un video impressionat de Boogie (estil de música molt festiu on predomina el piano) on toca Ray Charles juntament amb Jerry Lee Lewis i Fats Domino (dos grans pianistes de boogie) -> http://es.youtube.com/watch?v=z_k-CL3dJ8k
Jo haguès pagat el que fos per ser allà... Al final del video es pot veure com versionen Jambalaya (cançó tradicional country) i quan canta Ray Charles és impressionant: quina veu, quina personalitat, el millor.
També hi ha un altre video on es poden veure varis Déus de la música tots junts, com Ray Charles, James Bronw, Jerry Lee Lewis, Little Richard... L'enllaç és el següent: http://es.youtube.com/watch?v=kmIRgZbzoJ8&feature=related (desfase d'alta qualitat, quina festa!)
La gran recomanació del dia és "Ray" la pel·licula, és únicament genial, tracta de la vida de Ray Charles. L'actor principal que fa de Ray Charles el va escollir el mateix Ray Charles en persona, l'actor es va assentar davant d'un piano i Ray Charles li va dir toca! Ray Charles va donar el vistit blau a l'actor principal, a l'actriu que fa d'Aretha (mare de Ray Charles) i al guió en general (van traduïr tot el guió a Braille perque Ray Charles el poguès llegir). Ray Charles es va morir uns mesos avans de l'estrena de la pel·lícula, al 2004, per culpa de problemes de fetge.
P.D.: No se si ho haureu notat però estic enamorat de Ray Charles, fantàstic!! De lo millor que he viscut mai: Energia, sentiment, expressió, personalitat, qualitat, GENIUS.
dissabte, 16 d’agost del 2008
divendres, 15 d’agost del 2008
Història de la música (IV)
Venga, avui toca un saxofonista (per seguir la seqüència piano-saxo-piano...).
Un dels saxofonistes més transcendental de la història a siguts sens dubte Charlie Parker "The Bird".
Va ser un dels principals fundadors de l'estil bebop; per la gent que no està en el món del jazz és com jazz però molt ràpid (perdoneu gent del jazz). Parker no segueix el swing que fins aleshores es coneixia, ell es basa en la improvització sobre la melodia i estructura del tema (tema, solos, tema). Ha composat temes del Real Book com: Anthropology, Ornithology, Scrapple From the Apple, Ko Ko, Now's the Time, Parker's Mood.
Aquest noi va aprendre a tocar el saxo de manera autodidacta, observant els grans de l'época (Lester Young, Ben Webster...). Charlie Parker va anar a viure a Nova York, allà treballava fregant plats i poden escoltar cada nit a Art Tatum en directe. (jo fregaria els plats que fessin falta per poder veure un pianista d'aquest nivell cada nit). Al 1935, amb quinze anys va començar a exercir de músic professional, al 1940 va tocar per primera vegada amb Dizzy Gillespie (trompetista important en el món del jazz), aquest trompetista va ser el seu alter ego musical. Juntament amb Dizzy, Charlie va gravar una sèrie de discos de jazz, que avui en dia es consideren clàssics del jazz.
Ah, també és d'Estats Units eh...
Al 1945 l'adició de Parker per l'heronia era màxima, per aquest motiu Dizzy Gillespie va deixar de tocar amb ell. Charlie Parker va ser ingresat perquè el seu cos ja no aguantava tanta heroina. Set mesos desprès, desintoxicat, va viure l'època més brillant i creativa, tot i que va tenir varies recaigudes...
En els seus últims anys de vida, Charlie Parker va tornar a tenir greus problemes amb les drogues i l'alcohol, això va fer que la seva carrera empitjorés. En el 1954 se l'hi va morir la filla, ell es va intentar suïcidar dos vegades, però finalment va morir al 1955 a conseqüència d'un atac de riure davant un televisor. (drogues...)
Avui podeu escoltar un tema de jazz de Charlie Parker en la pàgina:
www.charlie-bird-parker.com
Per més informació: wiki ó http://www.apoloybaco.com/charlieparkerbiografia.htm
Si teniu la possibilitat de mirar la pel·lícula Bird (inspirada amb la vida de Charlie Parker i dirigida per Clint Eastwood, al 1988) mireu-la!!
P.D.: Segurament aquest bloc no és tant interessant com els altres perquè ja ser que el jazz és massa comercial i popular... Molts incults diuen que és aburrit i monotom (no ho entendre mai: jo m'ho passo de puta mare i cada segon no em deixo de sorprende).
Un dels saxofonistes més transcendental de la història a siguts sens dubte Charlie Parker "The Bird".
Va ser un dels principals fundadors de l'estil bebop; per la gent que no està en el món del jazz és com jazz però molt ràpid (perdoneu gent del jazz). Parker no segueix el swing que fins aleshores es coneixia, ell es basa en la improvització sobre la melodia i estructura del tema (tema, solos, tema). Ha composat temes del Real Book com: Anthropology, Ornithology, Scrapple From the Apple, Ko Ko, Now's the Time, Parker's Mood.
Aquest noi va aprendre a tocar el saxo de manera autodidacta, observant els grans de l'época (Lester Young, Ben Webster...). Charlie Parker va anar a viure a Nova York, allà treballava fregant plats i poden escoltar cada nit a Art Tatum en directe. (jo fregaria els plats que fessin falta per poder veure un pianista d'aquest nivell cada nit). Al 1935, amb quinze anys va començar a exercir de músic professional, al 1940 va tocar per primera vegada amb Dizzy Gillespie (trompetista important en el món del jazz), aquest trompetista va ser el seu alter ego musical. Juntament amb Dizzy, Charlie va gravar una sèrie de discos de jazz, que avui en dia es consideren clàssics del jazz.
Ah, també és d'Estats Units eh...
Al 1945 l'adició de Parker per l'heronia era màxima, per aquest motiu Dizzy Gillespie va deixar de tocar amb ell. Charlie Parker va ser ingresat perquè el seu cos ja no aguantava tanta heroina. Set mesos desprès, desintoxicat, va viure l'època més brillant i creativa, tot i que va tenir varies recaigudes...
En els seus últims anys de vida, Charlie Parker va tornar a tenir greus problemes amb les drogues i l'alcohol, això va fer que la seva carrera empitjorés. En el 1954 se l'hi va morir la filla, ell es va intentar suïcidar dos vegades, però finalment va morir al 1955 a conseqüència d'un atac de riure davant un televisor. (drogues...)
Avui podeu escoltar un tema de jazz de Charlie Parker en la pàgina:
www.charlie-bird-parker.com
Per més informació: wiki ó http://www.apoloybaco.com/charlieparkerbiografia.htm
Si teniu la possibilitat de mirar la pel·lícula Bird (inspirada amb la vida de Charlie Parker i dirigida per Clint Eastwood, al 1988) mireu-la!!
P.D.: Segurament aquest bloc no és tant interessant com els altres perquè ja ser que el jazz és massa comercial i popular... Molts incults diuen que és aburrit i monotom (no ho entendre mai: jo m'ho passo de puta mare i cada segon no em deixo de sorprende).
Història de la música (III)
Que voleu que us digui d'aquest Deú del piano i teclats, del jazz més clàssic al jazz més modern i electrònic, de grans big bands passant per Elektric Band o Akoustic Band... Tocant amb gent important com:
- Al Jarreau (cantant)
- Victor Wooten (baix)
- Bobby McFerrin (cantant)
- Paco de Lucia (guitarra)
- Dave Weckl (bateria)
- John Patitucci (baix)
- Scott Henderson (guitarra)
- Miles Davis (cal que digui alguna cosa de Miles Davis?)
- Sarah Vaughan (cantant)
- Herbie Hancock (pianista) amb el qual va gravar un parell de discos a duet: An Evening with Herbie Hancock And Chick Corea in concert al 1978 i Coreanhancock a l'any següent, 1979.
També va formar algun duet amb Keith Jarret (pianista de jazz boníssim), Bobby Womack o Gary Burton.
També ha estat tocat i/o gravant amb gent com Beatles, Sting, Elvin Jones (bateria mític de jazz) i un llarg etc impressionant. Per algun motiu els millors musics volen tocar amb Chick Corea...
El seu nom real és Armando Anthony Corea, però com tots els músics té un nom artístic: Chick Corea!! Va néixer a la ciutat de Chelsea (un altre músic d'EUA). L'estil de Corea va des del Jazz Fusio, al Jazz pur i dur, Eletro-Jazz, Acid-Jazz, Jazz-Rock (amb Miles Davis), Flamenc (amb Tomasito, Paco de Lucia...), Jaleos, Bulerias i tots aquests ritmes tan complicats que poca gent de fora del món flamenc s'atreveix a tocar.
Chick Corea també té l'honor de tenir 15 premis Grammy, innumerables disc gravats (tan propis, com duets, col·laboracions), també té l'honor de ser el compositor de varis estàndars de jazz com poden ser Crystal Silence, Windows, Bud Powel, La Fiesta, SPAIN (un tema genial que és el que us recomano avui) http://es.youtube.com/watch?v=huIcAdTbMbM
Aquest video és: Chick Corea Electric Band - Live at Montreux, 2004. Si voleu hi ha el DVD de tot el concert, és genial. Us el recomano.
PD: Per més informació podeu consultar a la wikipèdia, però jo us recomano el següent enllaç: http://wapedia.mobi/ca/Chick_Corea
De vegades les coses complicades són bones... No ens hem de limitar en el més fàcil.
- Al Jarreau (cantant)
- Victor Wooten (baix)
- Bobby McFerrin (cantant)
- Paco de Lucia (guitarra)
- Dave Weckl (bateria)
- John Patitucci (baix)
- Scott Henderson (guitarra)
- Miles Davis (cal que digui alguna cosa de Miles Davis?)
- Sarah Vaughan (cantant)
- Herbie Hancock (pianista) amb el qual va gravar un parell de discos a duet: An Evening with Herbie Hancock And Chick Corea in concert al 1978 i Coreanhancock a l'any següent, 1979.
També va formar algun duet amb Keith Jarret (pianista de jazz boníssim), Bobby Womack o Gary Burton.
També ha estat tocat i/o gravant amb gent com Beatles, Sting, Elvin Jones (bateria mític de jazz) i un llarg etc impressionant. Per algun motiu els millors musics volen tocar amb Chick Corea...
El seu nom real és Armando Anthony Corea, però com tots els músics té un nom artístic: Chick Corea!! Va néixer a la ciutat de Chelsea (un altre músic d'EUA). L'estil de Corea va des del Jazz Fusio, al Jazz pur i dur, Eletro-Jazz, Acid-Jazz, Jazz-Rock (amb Miles Davis), Flamenc (amb Tomasito, Paco de Lucia...), Jaleos, Bulerias i tots aquests ritmes tan complicats que poca gent de fora del món flamenc s'atreveix a tocar.
Chick Corea també té l'honor de tenir 15 premis Grammy, innumerables disc gravats (tan propis, com duets, col·laboracions), també té l'honor de ser el compositor de varis estàndars de jazz com poden ser Crystal Silence, Windows, Bud Powel, La Fiesta, SPAIN (un tema genial que és el que us recomano avui) http://es.youtube.com/watch?v=huIcAdTbMbM
Aquest video és: Chick Corea Electric Band - Live at Montreux, 2004. Si voleu hi ha el DVD de tot el concert, és genial. Us el recomano.
PD: Per més informació podeu consultar a la wikipèdia, però jo us recomano el següent enllaç: http://wapedia.mobi/ca/Chick_Corea
De vegades les coses complicades són bones... No ens hem de limitar en el més fàcil.
dimarts, 12 d’agost del 2008
Història de la música (II)
Continuem amb músics d'alt nivell i que han sigut rellevants en el món de la música, també es tracta d'un nascut en la gran illa del rock anomenada Estats Units d'Amèrica. Avui parlarem del gran Louis Jordan, saxofonista, cantant de blues i un dels pioners del jazz i el R&B autèntic. Veurem i sentirem un tema del 1946 (ahir mateix) anomenat "Caledonia" (que parla d'una dona per variar), es pot trobar en el disc que duur el mateix nom que la cançó.
http://es.youtube.com/watch?v=gZvbOBG-y-0&feature=related
A part de la wikipèdia també tenim una pàgina on explica quelcom sobre aquest gran músic: http://www.apoloybaco.com/louisjordanbiografia.htm
P.D.: Molt millor la festa dels 40's que la que hi ha avui en dia, per descomptat. El rock'n roll no morirà mai, sempre el durem al cor tot i que no l'haguem viscut en l'època de màxima esplendor. Nostàlgia.
http://es.youtube.com/watch?v=gZvbOBG-y-0&feature=related
A part de la wikipèdia també tenim una pàgina on explica quelcom sobre aquest gran músic: http://www.apoloybaco.com/louisjordanbiografia.htm
P.D.: Molt millor la festa dels 40's que la que hi ha avui en dia, per descomptat. El rock'n roll no morirà mai, sempre el durem al cor tot i que no l'haguem viscut en l'època de màxima esplendor. Nostàlgia.
diumenge, 10 d’agost del 2008
Història de la música (I)
Avui ens traslladarem al 1973 amb el cantant, compositor, productor discogràfic i músic en general: Steveland Morris Judkins Hardaway, o més conegut pel seu nom artístic: Stevie Wonder!! Veurem una actuació en directe del famosíssim tema funky anomenat "Superstition" tocant al Barrio Sésamo d'Estats Units. Aquest tema el podeu trobar en l'àlbum "Talking Book" gravat al 1972 per la discogràfica Motown (la discogràfica que ha donat més discs a Steve Wonder).
http://www.youtube.com/watch?v=_ul7X5js1vE&feature=related
Si voleu més informació sobre aquest gran músic, podeu buscar a la wikipedia lògicament, o jo us recomano el següent enllaç: http://www.xtec.es/~aribas4/musica/Wonder.htm.
http://www.youtube.com/watch?v=_ul7X5js1vE&feature=related
Si voleu més informació sobre aquest gran músic, podeu buscar a la wikipedia lògicament, o jo us recomano el següent enllaç: http://www.xtec.es/~aribas4/musica/Wonder.htm.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)